Barreres de l’aprenentatge de les organitzacions (1): “Jo sóc el meu lloc de feina”

Fa uns dies vaig anar al sopar d’aniversari d’un amic que treballa en temes d’educació. Hi havia gent que no coneixia i em van anar presentant un a un… Em va fer gràcia veure de quina manera es presenten les persones i com algunes volen transmetre el que pensen que són. Recordo especialment una dona…

-Bona nit, sóc inspectora d’educació. I tu? – em va dir
-Hola! Jo sóc el Xavi – vaig respondre

En ocasions confonem la nostra tasca amb la nostra identitat. I això no és bo, ens limita i dificulta el funcionament i la millora de l’organització on treballem.

Tothom forma part d’un sistema i com a membres d’aquest ens cal interaccionar amb els altres i tenir un pensament i una visió sistèmica del conjunt. És important prendre consciència de les interrelacions creuades a la nostra organització.

Si ens pregunten com ens guanyem la vida estaria molt bé poder dir quin és el propòsit de la nostra organització, quina és la seva missió. En canvi, sovint, fem una relació de les tasques que realitzem.

Significa això que no tenim cap influència sobre el sistema? Significa això que ens hem de limitar a complir amb la nostra responsabilitat, les nostres tasques ordinàries i amb el nostre horari?

“Jo sóc el meu lloc de feina” és la primera de les 7 barreres de l’aprenentatge de les organitzacions que proposa Peter Senge al seu llibre The Fifth Discipline: The Art & Practice of the Learning Organization.

Si les persones que formem part d’una organització educativa ens focalitzem només en el nostre lloc de feina acabem per trobar-nos en una situació on no ens sentim responsables del funcionament i dels resultats de la nostra organització.

Cal actuar per evitar arribar a aquest punt!

Quin podria ser el primer pas? Què penses que caldria fer?

 

Les 7 barreres de l’aprenentatge de les organitzacions, segons Peter Senge

Creus que la teva organització ha desenvolupat tot el seu potencial? El teu centre educatiu dóna resposta als reptes que l’entorn, complex i canviant, li planteja o es limita a sobreviure i anar fent un curs darrere l’altre?

Que les organitzacions educatives no siguin capaces d’aprendre, de superar-se i de desenvolupar tot el seu potencial és prou greu, no trobes?

Peter Senge, al seu llibre  The Fifth Discipline: The Art & Practice of the Learning Organization, ens parla de les 7 barreres de l’aprenentatge de les organitzacions i ens apunta que un dels primers passos a seguir per iniciar un procés de millora consisteix a identificar aquestes barreres en el nostre centre.

Les 7 barreres per a l’aprenentatge de les organitzacions, segons Peter Senge, són

  1. “Jo sóc el meu lloc de feina”
  2. “L’enemic extern”
  3. La il·lusió de fer-se càrrec
  4. La fixació dels fets
  5. La paràbola de les granota bullida
  6. La il·lusió que “aprèn amb l’experiència”
  7. El mite de l’equip administratiu

Us proposo que fem una aproximació, senzilla i propera, a partir d’una sèrie d’històries als diferents ítems que ens planteja l’autor i que veiem de quina manera aquestes barreres afecten la nostra organització, generant un greu problema d’aprenentatge organitzacional.

Ah, de moment, i per obrir boca, et convido a llegir el post La paràbola de les granota bullida.

Ben aviat la primera història…

 

Construir una visió al teu centre és una manera de començar a construir un futur

Construir una visió és una manera de començar a construir un futur. Construir una visió ens permet, en un entorn complex com l’actual, transmetre el missatge que, en part, el futur serà el que nosaltres volem i el que podem crear. La visió és la descripció d’un futur, és un repte que tenim davant nostre.

Una visió es crea des de la raó i des de la passió. La primera ens ajudarà a ser realistes i tocar de peus a terra i la segona ens permetrà somniar i contagiar il·lusió.

Aquesta combinació entre raó i passió demana fer servir diversos colors… fer servir una completa paleta de colors. Per una banda ens farà falta comptar amb el pensament analític, la base del nostre dibuix. Per una altra banda, incorporarem dos elements més. El primer serà el pensament sistèmic, que ens ajudarà a entendre la globalitat i la complexitat, i el segon serà el pensament creatiu, que ens obrirà noves formes de veure la realitat.

Si, una bona combinació dels tres tipus de pensament ens aportarà els matisos per construir la nostra visió.

Tot seguit es resumeixen breument els trets principals de les tres maneres de pensar, totes tres complementàries i útils per al nostre propòsit

Pensament analític

  • Es fixa en el fets
  • Fa diagnòstics i busca el detall
  • Es basa en relacions lineals de causa-efecte
  • Treballa amb sistemes petits
  • Treballa a curt termini

Pensament sistèmic

  • Es fixa en les relacions i els processos entre els fets
  • Cerca identificar les estructures implícites en els processos
  • Es basa en causalitats circulars (interacció)
  • Treballa amb sistemes amplis
  • Treballa a llarg termini

 Pensament creatiu

  • Provoca la racionalitat
  • Accepta qualsevol idea encara que pugui semblar estranya
  • Cerca camins nous i poc evidents
  • Treballa amb sistemes sense límit i amb elements que, aparentment, no tenen relació amb el tema
  • Treballa sense seguir una seqüència progressiva o pautada

Per crear la visió de l’escola o de l’institut hem de sumar i fer possible que el nou escenari que dibuixem sigui compartit i capaç de generar complicitats i d’engrescar-nos per fer realitat la construcció del futur que ens hem imaginat plegats… un futur amb molts colors…

Quins colors portes al teu estoig? I si els ajuntem amb els dels altres? Què et sembla?

 

“I have a dream”, un fantàstic exemple de visió

“I have a dream” probablement sigui un dels exemples més clars de visió política de tota la història, un discurs que forma part de la memòria col.lectiva. En Martin Luther King va compartir el somni que havia tingut, un somni que explicava quina mena de país volia en relació a les comunitats negra i blanca.

Una visió és efectivament un somni, almenys en un primer moment. Però una visió també és la descripció del futur que volem i que podem crear.

Pensem ara en temes d’educació, no us sembla que hauríem de ser capaços de descriure el futur que volem i estem construint en el nostre centre educatiu?

Heu analitzat la conveniència de construir una visió per a la nostra organització? No penseu que seria realment engrescador conèixer el somni de totes les escoles i instituts del territori? Segur que si, seria meravellós.

Un dels elements clau de la gestió del canvi és la visió compartida. Recordem la cita de Peter Senge, “No hi ha organització intel·ligent sense visió compartida“. Són molts els autors que ens indiquen la importància de treballar per desenvolupar i construir una visió per a la nostra organització, fent especial èmfasi a la dinàmica que es genera quan compartim un objectiu comú i a la força que ens impulsarà en aquest camí.

Comencem a construir el nostre somni per a l’educació?

 

 

La resposta dels centres educatius davant del canvi

No és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel.ligent, sinó la que millor respon al canvi.

L’origen de les espècies per selecció natural, Charles Darwin

 

Gran frase! Però, quina lectura en podem fer si l’apliquem a les organitzacions educatives? Si, mirem el teu centre, la teva escola o el teu institut. i fem-nos algunes preguntes…

I no ens oblidem d’un aspecte fonamental, qui liderarà tot aquest procés de canvi al centre?

Els centres no poden quedar-se quiets, si el nostre entorn canvia també ho hem de fer nosaltres, tal i com diu la cita, hem de donar una resposta al canvi. Ens definitiva, ens toca moure fitxa. A què esperem, doncs?

 

El poder d’una visió al nostre centre educatiu

El poder real de una visión se da cuando la mayoría de los involucrados tienen un entendimiento común del objetivo y su dirección. Compartiendo el sentimiento de que el futuro puede motivarlos y coordinarlos en las acciones para crear transformaciones.

Leading Change, John Kotter