Barreres de l’aprenentatge de les organitzacions (1): “Jo sóc el meu lloc de feina”

Fa uns dies vaig anar al sopar d’aniversari d’un amic que treballa en temes d’educació. Hi havia gent que no coneixia i em van anar presentant un a un… Em va fer gràcia veure de quina manera es presenten les persones i com algunes volen transmetre el que pensen que són. Recordo especialment una dona…

-Bona nit, sóc inspectora d’educació. I tu? – em va dir
-Hola! Jo sóc el Xavi – vaig respondre

En ocasions confonem la nostra tasca amb la nostra identitat. I això no és bo, ens limita i dificulta el funcionament i la millora de l’organització on treballem.

Tothom forma part d’un sistema i com a membres d’aquest ens cal interaccionar amb els altres i tenir un pensament i una visió sistèmica del conjunt. És important prendre consciència de les interrelacions creuades a la nostra organització.

Si ens pregunten com ens guanyem la vida estaria molt bé poder dir quin és el propòsit de la nostra organització, quina és la seva missió. En canvi, sovint, fem una relació de les tasques que realitzem.

Significa això que no tenim cap influència sobre el sistema? Significa això que ens hem de limitar a complir amb la nostra responsabilitat, les nostres tasques ordinàries i amb el nostre horari?

“Jo sóc el meu lloc de feina” és la primera de les 7 barreres de l’aprenentatge de les organitzacions que proposa Peter Senge al seu llibre The Fifth Discipline: The Art & Practice of the Learning Organization.

Si les persones que formem part d’una organització educativa ens focalitzem només en el nostre lloc de feina acabem per trobar-nos en una situació on no ens sentim responsables del funcionament i dels resultats de la nostra organització.

Cal actuar per evitar arribar a aquest punt!

Quin podria ser el primer pas? Què penses que caldria fer?

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

HTML tags are not allowed.