Barreres de l’aprenentatge de les organitzacions (1): “Jo sóc el meu lloc de feina”

Fa uns dies vaig anar al sopar d’aniversari d’un amic que treballa en temes d’educació. Hi havia gent que no coneixia i em van anar presentant un a un… Em va fer gràcia veure de quina manera es presenten les persones i com algunes volen transmetre el que pensen que són. Recordo especialment una dona…

-Bona nit, sóc inspectora d’educació. I tu? – em va dir
-Hola! Jo sóc el Xavi – vaig respondre

En ocasions confonem la nostra tasca amb la nostra identitat. I això no és bo, ens limita i dificulta el funcionament i la millora de l’organització on treballem.

Tothom forma part d’un sistema i com a membres d’aquest ens cal interaccionar amb els altres i tenir un pensament i una visió sistèmica del conjunt. És important prendre consciència de les interrelacions creuades a la nostra organització.

Si ens pregunten com ens guanyem la vida estaria molt bé poder dir quin és el propòsit de la nostra organització, quina és la seva missió. En canvi, sovint, fem una relació de les tasques que realitzem.

Significa això que no tenim cap influència sobre el sistema? Significa això que ens hem de limitar a complir amb la nostra responsabilitat, les nostres tasques ordinàries i amb el nostre horari?

“Jo sóc el meu lloc de feina” és la primera de les 7 barreres de l’aprenentatge de les organitzacions que proposa Peter Senge al seu llibre The Fifth Discipline: The Art & Practice of the Learning Organization.

Si les persones que formem part d’una organització educativa ens focalitzem només en el nostre lloc de feina acabem per trobar-nos en una situació on no ens sentim responsables del funcionament i dels resultats de la nostra organització.

Cal actuar per evitar arribar a aquest punt!

Quin podria ser el primer pas? Què penses que caldria fer?

 

Les 7 barreres de l’aprenentatge de les organitzacions, segons Peter Senge

Creus que la teva organització ha desenvolupat tot el seu potencial? El teu centre educatiu dóna resposta als reptes que l’entorn, complex i canviant, li planteja o es limita a sobreviure i anar fent un curs darrere l’altre?

Que les organitzacions educatives no siguin capaces d’aprendre, de superar-se i de desenvolupar tot el seu potencial és prou greu, no trobes?

Peter Senge, al seu llibre  The Fifth Discipline: The Art & Practice of the Learning Organization, ens parla de les 7 barreres de l’aprenentatge de les organitzacions i ens apunta que un dels primers passos a seguir per iniciar un procés de millora consisteix a identificar aquestes barreres en el nostre centre.

Les 7 barreres per a l’aprenentatge de les organitzacions, segons Peter Senge, són

  1. “Jo sóc el meu lloc de feina”
  2. “L’enemic extern”
  3. La il·lusió de fer-se càrrec
  4. La fixació dels fets
  5. La paràbola de les granota bullida
  6. La il·lusió que “aprèn amb l’experiència”
  7. El mite de l’equip administratiu

Us proposo que fem una aproximació, senzilla i propera, a partir d’una sèrie d’històries als diferents ítems que ens planteja l’autor i que veiem de quina manera aquestes barreres afecten la nostra organització, generant un greu problema d’aprenentatge organitzacional.

Ah, de moment, i per obrir boca, et convido a llegir el post La paràbola de les granota bullida.

Ben aviat la primera història…

 

“I have a dream”, un fantàstic exemple de visió

“I have a dream” probablement sigui un dels exemples més clars de visió política de tota la història, un discurs que forma part de la memòria col.lectiva. En Martin Luther King va compartir el somni que havia tingut, un somni que explicava quina mena de país volia en relació a les comunitats negra i blanca.

Una visió és efectivament un somni, almenys en un primer moment. Però una visió també és la descripció del futur que volem i que podem crear.

Pensem ara en temes d’educació, no us sembla que hauríem de ser capaços de descriure el futur que volem i estem construint en el nostre centre educatiu?

Heu analitzat la conveniència de construir una visió per a la nostra organització? No penseu que seria realment engrescador conèixer el somni de totes les escoles i instituts del territori? Segur que si, seria meravellós.

Un dels elements clau de la gestió del canvi és la visió compartida. Recordem la cita de Peter Senge, “No hi ha organització intel·ligent sense visió compartida“. Són molts els autors que ens indiquen la importància de treballar per desenvolupar i construir una visió per a la nostra organització, fent especial èmfasi a la dinàmica que es genera quan compartim un objectiu comú i a la força que ens impulsarà en aquest camí.

Comencem a construir el nostre somni per a l’educació?

 

 

Cuina lentament la resistència al canvi en el teu centre

Fa uns dies el cap d’estudis d’un centre de secundària ens explicava les seves propostes per a modificar la gestió i el funcionament de l’institut. La seva aposta és aplicar la millora contínua a base de fer molts petits canvis, un procés lent i gradual que en un temps raonable pot ajudar a trencar determinades dinàmiques de centre, sense generar massa resistències.

Ens va preguntar què ens semblava la seva idea. La veritat és que quan em tocava dir la meva, se’m va escapar el riure… tenia el cap en un altre lloc, estava pensant en una granota…

Peter Senge en el seu llibre The Fifth Discipline: The Art & Practice of the Learning Organization ens parla de la paràbola de la “granota bullida”, una bona mostra de com ens afecten els canvis a les nostres organitzacions i de com reaccionem davant de determinades amenaces.

Si ponemos una rana en una olla de agua hirviendo, inmediatamente intenta salir. Pero si ponemos la rana en agua a la temperatura ambiente, y no la asustamos, se queda tranquila. Cuando la temperatura se eleva de 21 a 26 grados centígrados, la rana no hace nada, e incluso parece pasarlo bien. A medida que la temperatura aumenta, la rana está cada vez más aturdida, y finalmente no está en condiciones de salir de la olla. Aunque nada se lo impide, la rana se queda allí y hierve. ¿Por qué? Porque su aparato interno para detectar amenazas a la supervivencia está preparado para cambios repentinos en el medio ambiente, no para cambios lentos y graduales.

La gestió del canvi ha de ser lenta però continuada, gradual però decidida i ens ha de permetre transformar i millorar el nostre centre educatiu.

 

Inicia el canvi amb la visió compartida

Una visió és la descripció d’un futur que volem i podem crear. És raó i passió, repte i realisme, futur i present. No pot ser només un somni. Comença per un somni, però és més que una il.lusió.

No hi ha organització intel.ligent sense visió compartida.

The Fifth Discipline, Peter Senge