Barreres de l’aprenentatge de les organitzacions (1): “Jo sóc el meu lloc de feina”

Fa uns dies vaig anar al sopar d’aniversari d’un amic que treballa en temes d’educació. Hi havia gent que no coneixia i em van anar presentant un a un… Em va fer gràcia veure de quina manera es presenten les persones i com algunes volen transmetre el que pensen que són. Recordo especialment una dona…

-Bona nit, sóc inspectora d’educació. I tu? – em va dir
-Hola! Jo sóc el Xavi – vaig respondre

En ocasions confonem la nostra tasca amb la nostra identitat. I això no és bo, ens limita i dificulta el funcionament i la millora de l’organització on treballem.

Tothom forma part d’un sistema i com a membres d’aquest ens cal interaccionar amb els altres i tenir un pensament i una visió sistèmica del conjunt. És important prendre consciència de les interrelacions creuades a la nostra organització.

Si ens pregunten com ens guanyem la vida estaria molt bé poder dir quin és el propòsit de la nostra organització, quina és la seva missió. En canvi, sovint, fem una relació de les tasques que realitzem.

Significa això que no tenim cap influència sobre el sistema? Significa això que ens hem de limitar a complir amb la nostra responsabilitat, les nostres tasques ordinàries i amb el nostre horari?

“Jo sóc el meu lloc de feina” és la primera de les 7 barreres de l’aprenentatge de les organitzacions que proposa Peter Senge al seu llibre The Fifth Discipline: The Art & Practice of the Learning Organization.

Si les persones que formem part d’una organització educativa ens focalitzem només en el nostre lloc de feina acabem per trobar-nos en una situació on no ens sentim responsables del funcionament i dels resultats de la nostra organització.

Cal actuar per evitar arribar a aquest punt!

Quin podria ser el primer pas? Què penses que caldria fer?

 

Construir una visió al teu centre és una manera de començar a construir un futur

Construir una visió és una manera de començar a construir un futur. Construir una visió ens permet, en un entorn complex com l’actual, transmetre el missatge que, en part, el futur serà el que nosaltres volem i el que podem crear. La visió és la descripció d’un futur, és un repte que tenim davant nostre.

Una visió es crea des de la raó i des de la passió. La primera ens ajudarà a ser realistes i tocar de peus a terra i la segona ens permetrà somniar i contagiar il·lusió.

Aquesta combinació entre raó i passió demana fer servir diversos colors… fer servir una completa paleta de colors. Per una banda ens farà falta comptar amb el pensament analític, la base del nostre dibuix. Per una altra banda, incorporarem dos elements més. El primer serà el pensament sistèmic, que ens ajudarà a entendre la globalitat i la complexitat, i el segon serà el pensament creatiu, que ens obrirà noves formes de veure la realitat.

Si, una bona combinació dels tres tipus de pensament ens aportarà els matisos per construir la nostra visió.

Tot seguit es resumeixen breument els trets principals de les tres maneres de pensar, totes tres complementàries i útils per al nostre propòsit

Pensament analític

  • Es fixa en el fets
  • Fa diagnòstics i busca el detall
  • Es basa en relacions lineals de causa-efecte
  • Treballa amb sistemes petits
  • Treballa a curt termini

Pensament sistèmic

  • Es fixa en les relacions i els processos entre els fets
  • Cerca identificar les estructures implícites en els processos
  • Es basa en causalitats circulars (interacció)
  • Treballa amb sistemes amplis
  • Treballa a llarg termini

 Pensament creatiu

  • Provoca la racionalitat
  • Accepta qualsevol idea encara que pugui semblar estranya
  • Cerca camins nous i poc evidents
  • Treballa amb sistemes sense límit i amb elements que, aparentment, no tenen relació amb el tema
  • Treballa sense seguir una seqüència progressiva o pautada

Per crear la visió de l’escola o de l’institut hem de sumar i fer possible que el nou escenari que dibuixem sigui compartit i capaç de generar complicitats i d’engrescar-nos per fer realitat la construcció del futur que ens hem imaginat plegats… un futur amb molts colors…

Quins colors portes al teu estoig? I si els ajuntem amb els dels altres? Què et sembla?

 

La resposta dels centres educatius davant del canvi

No és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel.ligent, sinó la que millor respon al canvi.

L’origen de les espècies per selecció natural, Charles Darwin

 

Gran frase! Però, quina lectura en podem fer si l’apliquem a les organitzacions educatives? Si, mirem el teu centre, la teva escola o el teu institut. i fem-nos algunes preguntes…

I no ens oblidem d’un aspecte fonamental, qui liderarà tot aquest procés de canvi al centre?

Els centres no poden quedar-se quiets, si el nostre entorn canvia també ho hem de fer nosaltres, tal i com diu la cita, hem de donar una resposta al canvi. Ens definitiva, ens toca moure fitxa. A què esperem, doncs?

 

El més gran desafiament és liderar el canvi a les organitzacions

El manejo del cambio es importante. Sin una dirección competente, el proceso de transformación podría estar fuera de control. Pero para otras organizaciones, el mayor desafío es liderar el cambio. Sólo el liderazgo puede detonar a través de diversos recursos la inercia corporativa. Sólo el liderazgo puede motivar las acciones necesarias para modificar comportamientos de manera significativa. Sólo el liderazgo puede tener al cambio como ancla en cualquier organización.

Leading Change, John Kotter

Segons Kotter, el lideratge és un element clau a la gestió del canvi. Ara fem un cop d’ull al nostre entorn més proper…  Qui lidera el teu centre educatiu? Has identificat qui són els líders de la teva organització?

 

Preguntes per analitzar la conveniència de construir una visió compartida al teu centre

Construir una visió compartida ens pot ajudar a gestionar el canvi a la nostra organització. La visió compartida facilita la definició i la planificació de línies estratègiques prou flexibles com per adaptar-nos a un entorn complex i canviant.

Aturem-nos un moment i pensem en el centre on treballem… A la nostra escola, al nostre institut, ens convé construir una visió per tal d’iniciar un procés de canvi?

Tot seguit teniu les preguntes que ens proposa Burt Nanus al llibre Liderazgo visionario per analitzar la conveniència de construir una visió a la nostra organització.

  • Hi ha confusió en relació amb la missió central de l’organització?
  • Hi ha queixes dels professionals per manca de reptes?
  • S’està perdent legitimitat?
  • S’està quedant al marge de les tendències de l’entorn?
  • Hi ha símptomes de pèrdua de satisfacció laboral?
  • Hi ha una certa rutina interna?
  • Manca un sentit compartit sobre cap on hem d’anar?
  • Hi ha rumors en relació amb el futur?

Són preguntes directes, són bones preguntes per ajudar-nos a prendre consciència de en quin punt estem.

Aquesta sèrie de preguntes ens pot ajudar a valorar si ens interessa treballar en la construcció d’una visió compartida per iniciar un camí de canvi, un camí que ens porti al futur que volem i podem crear per a l’organització on treballem.

 

El significat del canvi, què vols canviar i com vols fer-ho

Si el cambio pretende tener éxito, los individuos y los grupos deben encontrar el significado tanto de lo que cambiar como del modo de hacerlo. Sin embargo, es difícil resolver el problema del significado cuando afecta a un gran número de personas… Tenemos que saber cómo es el cambio desde el punto de vista del profesor individual, el estudiante, los padres y la administración si queremos entender las acciones y las reacciones de cada uno; y si queremos comprender en su totalidad toda la escena, debemos combinar el conocimiento conjunto de todas estas situaciones individuales con el entendimiento de factores organizativos e interorganizativos, los cuales influyen en el proceso de cambio, tales como los departamentos de gobierno, las agencias intermedias, las universidades, las federaciones de profesores, los sistemas escolares y la interacción de los centros.

El significado del cambio educativo, Michael Fullan